Blog de paulaauger

Blog personal

Noticias y comentarios personales

ORGANITZACIÓ

Escrito por paulaauger 21-02-2018 en Paula. Comentarios (0)

Avui la Patricia ha fet la presentació del cànon sobre una de les meves cançons preferides, Jueves, de la Oreja de Van Gogh. És una cançó dedicada a les persones que van morir en l’atemptat de l’onze de març del 2004. Comentant-ho a seminari, hem arribat a la conclusió que la cançó pot referir-se a la gent que es va veure afectada per aquest fet i no en una sola persona en concret.

Després d’aquesta reflexió, en Jaume ens ha explicat que entre aquesta setmana i el principi de la que ve havíem de pensar i acordar quin era el target de la revista, el disseny, l’editorial, el nombre de pàgines que tindrà, els anuncis... Parlant amb els companys hem arribat a la conclusió que volíem plantejar la revista per ordre de successos i ponències diàries durant les jornades de la comunicació i tancar la secció amb una entrevista diària. Després, hem acordat que la revista estarà dirigida per gent jove d’entre 18 a 25 anys però d’un cert interès per les coses, com per exemple la comunicació.

Finalment, hem cregut que el primer és fer una mica la pauta i el disseny de la revista al programa d’InDesign per així després poder decidir qui escriurà l’article d’opinió, qui farà les notícies breus, llargues o els reportatges.

Trobo que queda molta feina per fer, però si cadascú compleix allò que hem acordat i ens ajudem els uns als altres pot quedar una revista molt ben feta, ja que el plantejament i les idees són molt bones. 

21-02-18

EL COMENÇAMENT D'UNA REVISTA

Escrito por paulaauger 20-02-2018 en Paula. Comentarios (0)

A la classe d’avui hem començat parlant de les frases que havíem escollit al tercer acte de Hamlet amb valor d’aforisme. En Jaume ens ha agrupat en diferents grups per treballar pel dimarts que ve el tan nomenat terme de la postveritat.

Com ja ens havien comentat, la temàtica d’aquest any de les jornades de comunicació estan relacionades amb aquest terme. És per això, que hem començat a parlar de com distribuiríem la feina de la revista amb els companys de seminari. Està clar que tots hem de treballar independentment del que ens toqui cobrir o fer. Jo crec que amb aquest treball aprendrem molt, perquè moltes vegades haurem de cedir i col·laborar amb l’objectiu de treure el millor resultat possible per la revista. Aquesta és la meva primera aproximació i simulacre del qual pot ser el meu treball en un futur, ja que vull ser periodista.

Finalment, després de consensuar-ho amb el grup de seminari, hem acordat que en Mario serà el director general, la Marta s’encarregarà del disseny i en Marc farà el tancament. També hem distribuït com cobrirem les diferents xerrades de les jornades de comunicació en funció d’allò que més ens agradava. Tot just acaba de començar, però penso que ens hem sabut coordinar i organitzar.

La revista, sense dubte ens farà aprendre en molts sentits, sigui d’organització, dedicació o il·lusió. 

20-02-18

SINOPSI

Escrito por paulaauger 15-02-2018 en Paula. Comentarios (0)

Al seminari d’avui s’ha basat a comentar el segon acte de Hamlet i posar en comú l’exercici sobre la sinopsi que vam fer l’altre dia. Sempre havia entès la sinopsi com el resum que trobem a la caràtula dels llibres i pel·lícules però avui he après que en una sinopsi s’ha d’explicar quins fets es narren. No fa falta que aquests fets siguin detallats, però sí que és necessari explicar des del començament fins al desenllaç explicant com acaba el relat.

Després de corregir allò que havíem posat cadascú de nosaltres, en Jaume ha posat un curtmetratge en relació al relat que havíem llegit i m’he adonat que la majoria de nosaltres ens havíem pensat que el protagonista i narrador era un nen, però en veure el curtmetratge he vist que no tenia per què ser un nen. He vist una gran diferència entre llegir el relat i veure el curtmetratge perquè quan tu llegeixes un relat dónes més cabuda a la imaginació i penses que el protagonista pot ser d’una manera o un altre, però en veure el curtmetratge i escoltar la veu del narrador la teva percepció canvia totalment. Crec que aquesta és una de les grans diferencies entre llegir i mirar una pel·lícula o un curtmetratge, independentment que cadascú tingui la seva preferència tots dos ens culturitzen i ens ajuden al nostre enriquiment personal.

15-02-18

IMPLICACIÓ

Escrito por paulaauger 14-02-2018 en Paula. Comentarios (0)

Avui hem començat a parlar a classe dels canons triats. En primer lloc ha fet la seva exposició la Celia, sobre la pel·lícula Trainspotting. Després, en Mario ha escollit per explicar-nos el relat del Julio Cortázar que es diu La continuidad de los parques

Han sigut dues exposicions molt diferents, ja que la temàtica no tenia res a veure ni la forma en què ho han explicat. Totes dues han captat la meva atenció. M’ha sorprès molt positivament el conte d’en Mario perquè amb una extensió curta arriba a explicar una història que et fa pensar, dubtar i voler saber que és el que ha causat la mort del lector. Tal com hem explicat a classe el que pretén és que hi hagi una implicació del lector i tant és la seva implicació que aquest acaba morint. 

Canviant de temàtica, Trainspotting tracta sobre un grup d’amics que són addictes a l’heroïna. És curiós el significat del títol de la pel·lícula, aquest és una paraula anglesa que significa l’afició de veure passar els trens, i això és una metàfora de lo absurd que és aquesta activitat i a la vegada lo absurd que resulta donar la teva vida a l’heroïna.

Trobo que un punt en comú dels dos canons escollits pels meus companys pot ser el fet de voler captar l’atenció i la implicació de l’espectador, ja que a Trainspotting apareixen escenes molt escatològiques que poden ser enteses com per captar l’atenció i fer sobtar a l’espectador. 

A l’última part de la classe hem llegit uns relats en els quals hem pogut practicar la diferenciació de les comes i als punts a l’hora de llegir i hem vist aquelles coses ocultes que hi ha dins d’un relat.     

14-02-18

 

DISSENY

Escrito por paulaauger 08-02-2018 en Paula Auger. Comentarios (0)

Avui ens hem trobat a l’aula d’informàtica per fer una classe del programa d’InDesign. La veritat és que no havia tingut mai l’ocasió de practicar amb cap programa de disseny. És molt interessant veure com es crea una revista i el treball que comporta. 

No només és el guió i el contingut d’una revista sinó que s’ha de tenir en compte molts factors de l’edició com per exemple els marges de les columnes, els títols, les imatges... Amb això t’adones que darrere de la publicació d’un diari hi ha moltes persones i hores de treball. 

M’ha sorprès que la professora que ha impartit la classe del programa InDesign porta 25 anys dedicant-se a aquest món del disseny i diu que encara així no ho acabes de conèixer en la seva totalitat. Espero arribar a dominar aquests tipus de programes perquè gràcies a aquests pots lluir molt més un treball o publicació. Hem de començar a practicar amb InDesign, ja que té moltíssimes possibilitats i eines de treball però per això cal provar i experimentar. 

08-02-18